
Hola a tots els cyberlectors inexistents! La proposta d'avui és un excèntric paleta jubilat que ha transformat el seu xalet en un autèntic palau surrealista. És una d'aquelles perles que tan poc abunden en els temps que córren. Qui es surt de la línia de lo preestablert, de les doctrines standart en que un només pot ser políticament correcte, queda automàticament fora de la "onda" i se l'etiqueta com a freak, monstre, o simplement de pobre sonat. Aquest és el cas de Julio Basanta, que en comptes de gastar els seus diners en tractaments psiquiàtrics va decidir ja fa anys d'automedicar-se a través de l'art. Afirma escoltar en el seu interior les veus de dimonis que li demanen actes dolents. Julio creu que tots tenim aquests dimonis dins nostre i que ells són l'origen del mal al nostre món. Ell ha decidit expulsar aquests dimonis a través de la creació, els hi dóna forma i d'aquesta manera queden atrapats en els cossos de pedra i ciment. Fàcil, oi? Doncs aquí teniu una mostra del dimonis de Julio Basanta, al seu palauet de Épila, a uns kilòmetres de Saragossa.
2 Comments:
Realment interessant, casi casi com les figures negres de Goya, un cas semblant, no? En fi, tant en un cas com en l'altre, tanmateix em sembla poc agradable per viure-hi, entre aquests monstres! I de totes maneres a Barcelona n'estem envoltats en tots moments, de monstres!
Si, es veritat que a Barcelona n'hi ha més d'un de monstre, però hi ha monstres i monstres; un ha de saber triar adeqüadament el monstre que millor li escau
Publica un comentari a l'entrada
<< Home