art urbà (expressió ciutadana)

Benvinguts a la exposició d'art urbà de la nostra ciutat. Com tots sabeu, l'us dels murs com a suport de l'expressió ciutadana, és quelcom ancestral. La necessitat d'expressió que acompanya a la condició humana ha trobat sempre com aliat els propis murs que constitueixen el decorat quotidià de l'home urbà. A més a més, es tracta d'una pràctica que inclou elements extra-artístics, ja que sovint es considera una activitat exclosa de les normes cíviques. Paradoxalment, la publicitat (esposa fidel del sistema econòmic) s'ha apropiat de l'espai públic fins arribar a uns extrems de proporcions monumentals. L'exclusió de l'art no-institucional de l'àmbit urbà l'ha reconduït pels camins de l'undergrund; be sigui en la seva vessant politico-reivindicativa, be sigui en la vessant expressiva-artística. El gran paradigma de l'expressió gràfica en espais urbans la trobem en la cultura urbana als barris marginals dels EEUU a finals dels setanta. Es la cultura del Hip-Hop i el Graffitti. Es tracta dun fenòmen paradigmàtic de la necessitat d'expressió, d'auto-afirmació, és una declaració d'existencia i d'identitat dins el mar dels que viuen al marge. Entrats ja, com ens trobem, en el segle XXI, podem veure com els murs de la ciutat són novament recuperats com a suport per a l'expressió ciutadana. Sovint ens trobem amb les plantilles; negatius retallats en un suport transportable, que en aplicar-hi pintura, aquesta positivitsa la imatge directament al mur. N'hi ha de molts tipus, tothom pot fer-ho, i a més, l'us de la plantilla permet reproduir la imatge tantes vegades com es vulgui. Sembla que política i art es donen la mà de nou en aquesta tendencia que prolifera per les nostres ciutats. Sense deixar de ser efímer, l'art urbà pot trobar de nou el seu lloc; s'enriqueix qui el practica, i ens enriquim els que, com a usuaris de l'espai públic, anem trobant en el nostre recorregut diari, quelcom més que la grisor quotidiana.