vertader o fals?

Un dels motius pels quals aquest blog existeix, és el projecte personal de deixar de ser un cromagnon en materia tecnològica. Aparcada la càmera reflex i el windows 3.11, he decidit submergir-me en el món de la tarifa plana a telefònica, la càmera digital, la webcam, el món del xat, els cables usb, els reproductors mp3 i perquè no, les descàrregues pirata de música. La meva ultima adquisició ha sigut el Photoshop CS i tot just acabo de fer els meus primers passos en aquest apassionant món del retoc. Us preguntareu, què carai pinten aquestes dues imatges tan fosques? Es tracta d'una fotografia feta al 2005 al memorial de Walter Benjamin que hi ha a Portbou. Es una escala metàl.lica que va desde l'entrada del cementiri fins a tocar del mar, és un tub metàlic i rovellat que descendeix fins a les onades, la veritat es que no és massa bonic, però deu tenir la seva part poètica. Jo vaig baixar les escales fins al final i em vaig asseure per llegir la inscripció que hi ha al vidre que fa de barrera perquè no caiguis al mar. La meva companya va creure oportú fer una fotografia amb aquesta situació, i efectivament, el resultat és prou estètic i fins i tot poètic. Així que el personatge que hi ha al fons sóc jo. He triat aquesta imatge per dues raons; la primera perquè m'agrada, i la segona, perquè crec que parlant de Walter Benjamin és bastant pertinent. Aquest va tractar la relació entre l'art i la tècnica en el moment en que tot just començava a despuntar la revolució tecnològica. En el seu clàssic "L'obra d'art en la època de la seva reproductibilitat tècnica" mostra com l'art de la època moderna perd la seva aura per convertir-se en mer objecte de consum. Això passa perquè la tècnica de la que es disposa en aquesta època permet la producció de còpies. Benjamin pensava sobretot en la fotografia i el cinema. Aquesta reflexió ens podria portar a una altra dimensió; la filosòfica, i entrar en el debat sobre els particulars i els universals. Per exemple: Sobre l'autenticitat de la "Gioconda" de Leonardo da Vinci, en principi, no hi ha cap dubte, un només ha d'anar al museu del Louvre a París i contemplar la única i autèntica "Gioconda" de Leonardo. Però què passa si per exemple volgués veure la única i autèntica "Casablanca" de Michael Curtiz? Aquesta és una pel.lícula i és possible que existeixi la cinta original en algun museu o algun que altre racó de la Warner, però quina diferència hi haurà entre aquesta còpia original i la resta de còpies que hi ha escampades per tot el món? Es a dir, es pot parlar d'una "Casablanca" autèntica? O hi ha una mena de "Casablanca" abstracta i un fotimer de còpies que són particulars? Tornant a les fotografies del principi, voldria dir que cap d'elles és la original. La original va ser presa amb una càmera d'un sol ús (amb resultats més que dignes) i guardo en un sobre el negatiu en el que es va impressionar per primera vegada. Posteriorment, en un laboratori comercial van positivar i ampliar la imatge de manera química. La imatge resultant és la que guardo en el mateix sobre que el negatiu. El que he fet es escanejar la imatge i convertir-la en una imatge digital, què és la de la dreta. Com podeu comprobar, en aquesta imatge l'element principal està situat a dalt i a l'esquerra del recuadre i aquest fet no m'acabava d'agradar massa, així que fent us del Photoshop he retallat l'element principal i l'he situat al centre del recuadre com es pot comprobar en la imatge de l'equerra. Eh que queda millor així? Després només he hagut d'omplir els voltants amb negre i ja està. Tenim doncs 4 imatges: el negatiu, el positiu, la imatge digital i la imatge digital retocada. Quin maldecap per al pobre Benjamin! Quina és la autèntica? Quina és vertadera i quina és falsa? En fi, un cop més, la tecnologia fent-nos ballar el cap...