tenir cura del pati

A vegades, els desitjos dels humans són tan simples que fa posar en dubte la reputació que tenim de vanitosos i prepotents. Sense anar més lluny, aquest pobre ciutadà que escriu aquestes línies, es troba en possessió d'un desig d'aquells més bàsics. Descreient d'idees com la d'aconseguir un habitatge fruit de l'esforç pròpi o un lloc de treball digne a curt termini, em trobo desde fa uns dies atrapat dins una dinàmica laboral espèssa i kafkiana. Tal es la meva sensació, que de la manera més simple, només desitjo: Poder aixecarme pel matí, baixar al carrer a comprar el diari i seure tranquilament a la taula d'un bar a pendre cafè i fumar mentre repaso l'actualitat. Fer un passeig, descansar, agafar aquell llibre, posar un disc, ... en fi. Alimentar la consciència, el nostre pati de llibertat que el sistema es dedica a destruir.