pollastres

Fa exactament vuit mesos que treballo en una rostisseria preparant, rostint i venent pollastres a l'ast. És una feina com una altra, te les seves coses bones i els seus inconvenients. Tot això es ben normal si no fos pel fet que entre finals de 1999 i principis de 2003 vaig alimentar-me exclusivament de vegetals, ous i làctics. Durant poc més de tres anys vaig ser vegetarià ovolàctic, vaig participar en un curs de cuina vegetariana i posteriorment en un de permacultura (variant de l'agricultura ecològica). En aquesta època estava totalment immers dins la reformulació moral dels meus principis. Aquests es basaven en la idea de que en la societat actual ja no era necessari sacrificar la vida d'altres animals per satisfer les necessitats nutritives dels humans. Un pot recollir els ous de les gallines sense sacrificar-les, i de la mateixa manera, un pot abastir-se de la llet de cabra o de vaca sense haber de sacrificar-les. Estava totalment submergit en aquests principis morals. I de fet, encara crec que són bastant coherents. El cas es que per mantenir una alimentació vegetariana un ha de controlar bastant bé allò que menja i allò que hauria de menjar. En el meu cas, no es pot dir que l'alimentació que mantenia fos d'allò més correcta i les mancances es van començar a manifestar en el meu cos. Falta d'energia, refredats constants, dificultats per dur una dieta variada, tot això es va anar intensificant fins que la situació es va fer insostenible. La fatiga crònica i la debilitat del cos en una edat en que un s'ha de menjar el món em va fer replantejar els meus principis. Vaig decidir començar a menjar animals de manera progressiva fins recuperar l'hàbit de menjar carn i peix. En primer lloc vaig introduir la tonyina en alguna de les salses de verdures que em preparava per acompanyar la pasta i l'arròs. Més endavant em comprava un quart de pollastre una vegada a la setmana. Va ser molt difícil tornar a pendre contacte amb la carn d'animal mort. El fet de comprar-ho, tallar-ho, cuinar-ho i finalment ingerir-ho, era tota una experiència. Passats un mesos el meu cos ja s'havia acostumat al consum de carn i efectivament em trobava millor. Ja no em cansava tant, i tenia més ganes de fer coses. Vaig pensar que mentre seguis la vida d'estudiant seria convenient dur una dieta omnívora i que potser més endavant, quan la vida fos més estable econòmicament podria tornar a la meva dieta vegetariana, però aquesta vegada amb més control i amb els productes substitutius necessàris per no caure en el mateix problema d'abans. Diguem que sóc un vegetarià moral que menja algun animal de tan en tan per no caure malalt. Amb aquestes que començo a treballar a la rostisseria, i sorpresa, el primer amb el que em trobo es amb tot un conjunt de pollastres morts i plumats que esperen que els empali en unes espases. Després un ha de col.locar les espases plenes de pollastres en aquests forns on els pollastres donen voltes davant uns cremadors. Es veritat, jo ja no sóc vegetarià i tot aquest rotllo dels pollastres ja no m'hauria d'afectar, però com he dit abans, encara sóc un vegetarià encobert i he de reconèixer que em va costar bastant acostumar-me a tractar els pollastres com a simples objectes de la meva feina. A més, no estic parlant de quatre pollastres, em refereixo a que treballo amb una mitjana de 50 pollastres diaris, i entre 200 i 300 els diumenges i festius, si fa vuit mesos que em dedico a això, aneu calculant el nombre de pollastres que he empalat i cuinat en tot aquest temps. Són milers d'ànimes innocents que encara que jo no hagi sacrificat, sí he participat del procés industrial en el que milions d'animals es veuen involucrats per a satisfer les a vegades estúpides necessitats humanes. No vull fer cap denúncia de la industria càrnica, hi ha molta gent que es guanya la vida d'aquesta manera, i tampoc dic res a la gent que es menja un entrecot o unes costelles de xai, jo també ho faig de tan en tan. Es una simple reflexió sobre la arbitrarietat moral en que ens trobem sobint els humans. Podem plorar desconsoladament la mort del canari o de la tortugueta de Florida que tanta gràcia ens feia dins aquell recipient de plàstic. Integrem a la nostra família gossos, gats, hamsters, conills, iguanes i serps, al mateix temps que passa un camió per davant de casa carregat de porcs direcció l'escorxador. Les granjes són fàbriques de carn i mentre viuen, aquests animals són tractats com a mers objectes. Qui treballi en una granja o hagi visitat alguna vegada aquests llocs sap del que li parlo. Però, qui pot aturar una industria totalment arrelada a la nostra tradició cultural? Jo no.