absència

La mort és només la mort, però a part d'això, acostuma a ser molt més. El concepte de la mort és quelcom diferent segons la cultura en la que un està submergit. De fet, la relació entre el concepte de vida i el concepte de mort ha sigut sempre motiu de discussió entre pensadors, teòlegs, científics, etc. La gent acostuma a afirmar que no li preocupa la mort, i de fet això te bastant de sentit, ja que normalment un hi té poc a decidir, quan arriba, arriba i no hi ha res a fer. Molts diuen que del que ténen por es del patiment i el dolor, i tenen molta raó. Sigui com sigui, la mort és quelcom molt pròxim a tots nosaltres. La mort es potser una de les presències més patents de la naturalesa, o potser hauria de dir absència? En tot cas, la mort de persones joves i sanes te una repercussió molt més intensa. El motiu d'aquesta entrada es la mort d'un jove el passat diumenge, un jove plè de vida que tots els que el coneixiem ja no tornarem a veure. Sense paraules, no hi ha comentari que il.lustri la situació. Al funeral ningú diu res, no hi ha res a dir, tothom es conscient que no hi ha causa per a una mort així. La motocicleta va relliscar i ja està. No hi ha culpables, a qualsevol li podria passar. No hi ha comentari amb sentit que càpiga en aquest funeral. El silenci es fa seva la plaça, tothom de peu, i de sobte, unànim aplaudiment. La mort s'ha fet present de nou. A en Julián